Fem números amb la factura de l'aigua

Fem números amb la factura de l’aigua

Aquesta factura de consum d’aigua correspon a una família de 5 persones que viu en una ciutat determinada.

1.-Calcula els litres d’aigua que consumeix la mitjana cada persona al dia. Per fer-ho, necessitaràs el consum total i els dies facturats (recorda que 1 m³ és igual a 1000L).

2.-Observa el consum i el preu total. Quant costaria 100L d’aigua? Si un litre d’aigua embotellada costa 0.50 euros, compara el cost de l’aigua corrent amb el de l’aigua embotellada.

3.-Calcula el % de la factura que correspon a impostos. A què creus que s’haurien de dedicar aquests diners?

4.-Posem per cas que aquesta ciutat té 2 milions d’habitants i que cada habitant consumeix diàriament, de mitjana, el mateix que un membre d’aquesta família. Quin serà el consum anual d’aigua d’aquesta ciutat? Expressa el resultat en hm³.

1.-   Els litres d’aigua consumits per mitjana cada persona al dia són 148,8L al dia, aquest resultat l’hem obtingut agafant el consum trimestral de tota la casa( que és 67 m3= 67000 L) i ho hem dividit entre 90(els dies que tenen 3 mesos) i el resultat que hem obtingut l’hem dividit entre 5(nº de persones que viuen en la casa) i hem obtingut 148,8 L.

2.- 100L costarà 23 cèntims. Si un litre d’aigua embotellada costa 50 cèntims i la factura trimestral també fos d’aigua embotellada els 67 mil litres costarien 33.500€.

3.-  7,31€ del IVA. , 30,49€ de la TMRM (taxa metropolitana de residus municipals) dels 153,27€ totals de la factura. El total de impostos és de 30,80€. El tant per cent d'aquests impostos en la factura és d'un 20,095% d'euros.

Els problemes mes generals de l’aigua en aquest sector son per una banda de consum i per l’altre de les aigües residuals, que es generen en els processos de producció, de la neteja, de les instal·lacions i maquinària. En conclusió el consum i abocaments son els dos problemes que mereixen una atenció important, encara que han de tractar de complir una prevenció des del seu començament.

És molt important la ubicació de les instal·lacions industrials, solament les fàbriques modernes han tingut en compte el seu impacte ambiental., moltes altres estan

situades sobre aqüífers importants i vulnerables.

 4.- Si una persona consumeix 148,8 litres al dia, 2 milions d'habitants consumeixen

297.600.000 litres. Si sabem que 1.000.000L són 1hm³,aquells litres seran 297,6 hm³. El total que consumiran 2 milions d'habitants anualment, o sigui 365 dies, seran

108.624 hm^3. 

Aquest són els blocs que hem comentat les seves entrades sobre l'aigua:

 http://elsidulsdelmon.blogspot.com.es/p/laigua-un-recurs-imprescindible.html?showComment=1366872670477

http://cmc13batxillerata.blogspot.com.es/2013/04/laigua-un-recurs-imprescindible.html?showComment=1366873172641#c5630629044098731979

Vídeo del cicle de l'aigua

http://www.youtube.com/watch?v=p7fHMmiNy0g

Aquest vídeo, és un breu vídeo en el qual se'ns explica el cicle de l'aigua. Nosaltres volíem trobar un vídeo en el qual més o menys ens expliqués com reconèixer en la naturalesa els tres estats de l'aigua, que ens expliqués també la importància que té aquest recurs en la naturalesa i que també ens pogués explicar com cuidar l'aigua.

Hem publicat en el vídeo dels següents blogs:
http://equipoa-samba.blogspot.com.es/2013/04/setmana-del-15-al-21-dabril-de-2013.html?showComment=1366577226211#c7032611393029321772

http://lanostrapetjada.blogspot.com.es/p/laigua-un-recurs-cada-cop-mes-escas.html?showComment=1366577597854

L'aigua és un recurs imprescindible

1. USOS DE L'AIGUA

1.1 Energia hidroelèctrica 

Aprofitant el pendent dels rius, es pot desviar part del cabal per una canalització gairebé horitzontal i fer-lo retornar a la llera per una canonada, al final de la qual l’energia mecànica de la caigua de l’aigua mou una turbina aplicada a un generador que produeix electricitat. La mateixa instal·lació s’aplica a la sortida d’aigües del fons dels embassaments. Aquesta font d’energia és renovable, i l’aigua utilitzada retorna al riu, per tant, es pot reutilitzar. Mai es pot retirar del riu tota l’aigua que porta, ja que s’eliminaria la vida aquàtica. Per llei, cal que les centrals permetin la circulació d’un mínim d’aigua pel riu (cabal ecològic).

1.2 Agricultura 

El sector que més aigua gasta a Catalunya és el regadiu. Se’n podria gastar menys, ja que el sistema de reg més habitual és per inundació, que és molt poc eficient gastant molta aigua. Molta d’aquesta aigua es perd per evaporació i no es pot recuperar, però una part s’incorpora a les aigües subterrànies, per tant retorna al medi, tot i que pot estar contaminada per fertilitzants i plaguicides. Convertint els regs per inundació en regs per aspersió i principalment en regs gota a gota es gastaria molta menys aigua i el rendiment de la majoria dels conreus seria el mateix o millor.

1.3 Ramaderia 

A Catalunya hi ha una gran producció ramadera, gairebé tota d’animals criats en granges: porcs, vaques, pollastres … A les granges es gasta aigua per abeurar els animals i en alguns casos per netejar. Els purins, que venen a ser l’aigua residual de les granges, són útils per adobar els conreus, però abocats sense control poden ser una font de contaminació molt important, especialment per l’alt contingut en nitrogen. En algunes comarques catalanes la principal contaminació de l'aigua és d'origen ramader, superant la domèstica o industrial.

1.4 Indústria 

A Catalunya el consum d'aigua per a usos industrials és el segon en importància. En gran part aquesta aigua retorna als rius per la xarxa de clavegueram, i les empreses que poden contaminar l’han de depurar abans. Aquesta aigua pot portar residus molt diversos, però millorant els processos de producció i reutilitzant l’aigua a la mateixa indústria l’impacte d’aquestes activitats pot disminuir.

1.5 Consum domèstic 

L’aigua potable no es gasta només per beure o cuinar, sinó en rentar roba, a la cambra de bany, en regar jardins, etc. Bona part de l’aigua que utilitzem retorna als rius per les clavegueres coma aigua residual. Si aquesta aigua un cop depurada s’aboca als rius, els ecosistemes fluvials es mantenen relativament en bon estat i riu avall pot ser reutilitzada sense problemes. A les ciutats costaneres, en lloc d’abocar l’aigua
residual al mar es pot aprofitar per regar. Per a regar o netejar no cal que l’aigua sigui potable. Una doble xarxa (aigua potable de qualitat i aigua neta per als altres usos) pot ser una opció interessant.

1.6 El lleure 

Els jardins públics o privats, la gespa, els petits horts, els camps de golf, les piscines ... comporten una gran despesa d'aigua, sovint potable, i gran part d’ella es perd per evaporació.
En el nostre país mediterrani, on l'aigua és escassa, caldria enjardinar amb espècies pròpies del nostre clima i procurar no explotar en excés els rius i els aqüífers. Una solució pot ser, per exemple, recollir aigües pluvials per a aquests usos.

Exercicis

1- <<Al món cada vegada hi ha menys aigua>>. Discutiu la validesa d'aquesta afirmació.

Hi ha diverses activitats humanes que generen residus que provoquen la contaminació de l'aigua. Els residus industrials i urbans en malmeten la qualitat, és a dir, hi ha la mateixa quantitat d'aigua, però no la mateixa qualitat.

Les estacions depuradores d'aigües residuals són instal·lacions que, mitjançant processos físics i biològics, eliminen la major part de contaminats i restitueixen la qualitat de l'aigua.

2- Doneu un parell de raons per les quals l'aigua cada vegada adquireix més rellevància en les societats humanes.

Des de l'any 2005, cada nucli de població de Catalunya amb més de 2.000 habitants ha de tenir un sistema propi de depuració.

Al ritme actual, la demanda d'aigua es duplica cada vint anys. L'aigua s'ha convertit en una matèria primera cada vegada més important per a les nostres economies, en un factor determinat per a l'agricultura i l'alimentació.

3- Enumereu propostes que fa el Banc Mundial i exposeu la vostra opinió.

El Banc Mundial proposa una mobilització general, l'ajut dels països desenvolupats i una gestió més bona dels recursos.A més a més dels préstecs atorgats, finança igualment (directament o indirectament) projectes de ONG, i condueix nombroses recerques en relació amb el desenvolupament de cada país. Així, és el Banc Munidal que mesura el Confident de desenvolupament humà (DIH) en diferents països i zones geogràfiques, o que condueix amb el UNICEF dels estudis temàtics sobre l'aigua i el sanejament.

Les energies renovables

L'Energia Renovable

És el conjunt de fonts d'energia que periòdicament es troben a disposició dels humans i que aquests són capaços de transformar en energia útil, Teòricament són inesgotables, ja que majoritàriament provenen de l'energia del Sol. Considerem que es regeneren, o es renoven, naturalment de manera més ràpida a la velocitat que les consumim. Per tal de ser innesgotables es deu al fet de que són autosostenibles.

Tipus d'energies renovables

Energia hidràulica

Central hidroelèctrica

L'energia potencial acumulada als salts d'aigua pot ser transformada en energia elèctrica. Les centrals hidroelèctriques aprofiten l'energia potencial de l'aigua dels rius per posar en funcionament unes turbines que mouen un generador elèctric. Aquesta energia es considera renovable perquè no consumeix l'aigua sinó que només n'aprofita el seu moviment. És indispensable vetllar per què la temperatura i la composició de l'aigua sigui igual abans que després del salt, i així i tot, el fet d'acumular aigua modifica l'ecosistema del riu.
A Catalunya, per la seva geografia, són molt abundants les centrals minihidràuliques, en salts de rius més petits i que produeixen, individualment, menys energia que una hidràulica però que, pel fet de poder posar-hi més, en conjunt poden generar una gran quantitat d'energia.

Energia eòlica

Generadors eòlics d'energia

Prop del 2% d'energia que arriba del Sol a la Terra es transforma en energia cinètica de l'aire en moviment, és a dir vent, a l'atmosfera. Un 35% d'aquesta energia, dissipada, es troba a la capa atmosfèrica situada a un quilòmetre del terra. L'energia eòlica és l'energia obtinguda mitjançant la utilització d'aquesta energia mecànica, generada pels corrents d'aire que es desplaça a causa de les diferències locals de pressió.
El vent s'ha fet servir des d'antic per moure les aspes dels molins, i a l'actualitat s'utilitza a més per a moure aerogeneradors, que no són més que molins que mouen una turbina d'eix horitzontal, connectada a un generador que produeix energia elèctrica. Els aerogeneradors poden agrupar-se en parcs eòlics. N'hi ha a terra ferma i també sobre plataformes fondejades en la mar. També hi ha altres tipus d'aeroturbines, que poden ser d'eix vertical, amb dues pales, multipales, amb rotor a sotavent i de diferents mides; d'ús individual a grans instal·lacions que generen electricitat a gran escala.

Energia solar

El Sol té una potència de l'ordre de 4·1026 Watts. La seva energia arriba a la Terra de manera molt difosa, sent una font de vida i origen de la majoria de les altres formes d'energia a la Terra. La radiació solar té un valor de potència que varia amb l'altitud, el clima, la latitud i segons les condicions atmosfèriques i el moment del dia i de les estacions. Es pot recollir directa, difosa (pels núvols, per l'aire) o reflectida pel sòl.
Hom la recull amb panells solars o amb col·lectors solars per a transformar-la en energia tèrmica (energia solar tèrmica) o en energia elèctrica (energia solar termoelèctrica i energia solar fotovoltaica, l'obtinguda amb panells fotovoltaics). En les centrals tèrmiques solars s'utilitza l'energia tèrmica dels col·lectors solars per generar electricitat. També s'usa a sistemes passius, sobretot a l'arquitectura (vegeu Arquitectura bioclimàtica). Existeixen forns solars d'alta temperatura i des de fa anys molts aparells electrònics (calculadores, etc.) i joguines poden funcionar amb energia solar. Com a curiositat s'han creat cuines solars i altres aprofitaments originals.

Energia geotèrmica

Planta d'energia geotèrmica

La calor de l'interior de la Terra (5.000ºC) es deu a diversos factors, entre els quals destaquen el gradient geotèrmic i la calor radiogènica. L'energia geotèrmica és aquell'energia que pot ser obtinguda per l'home mitjançant l'aprofitament de la calor de l'interior de la Terra. A gran escala es pot usar per a obtenir aigua calenta sanitària (calefacció, rentar roba, etc.), energia tèrmica industrial o bé per a produir electricitat, a partir del vapor calent que es fa passar per una turbina. A petita escala té usos molt diversos, segons la diferència de temperatures aconseguida. La potència elèctrica mundial a partir d'energia geotèrmica és del l'ordre dels 4.700 MW elèctrics i per a usos tèrmics d'uns 7.000MW tèrmics.
En algunes zones del planeta, a prop de la superfície, les aigües subterrànies poden assolir temperatures d'ebullició, i, per tant, servir per escalfar.

Energies dels mars i oceans

Central elèctrica mareomotriu.

Els mars i oceans tenen un gran potencial energètic amb el qual els humans esperen poder obtenir electricitat i energia útil. Hom ha plantejat, en fase conceptual i alguns prototipus, fonamentalment les següents tecnologies: L'energia mareomotriu, originada per les forces gravitatòries entre la Lluna, la Terra i el Sol, i que pot aprofitar-se en llocs estratègics, com ara golfs, badies o estuaris utilitzant turbines hidràuliques que s'interposen en el moviment natural de les aigües, junt amb mecanismes de canalització i dipòsit, per obtenir moviment en un eix. L'energia de les ones, produïda pel moviment de les onades. L'energia deguda al gradient tèrmic oceànic és la que aprofita la petita diferència de temperatures entre la superfície del mar i aigües més profundes. L'energia dels corrents marins es podria aprofitar a partir de parcs eòlics submarins, que aprofitarien els corrents horitzontals del medi marí de la mateixa manera que es fa amb el vent en terra ferma. També s'ha proposat aprofitar la diferència de salinitat entre rius i el mar per a aconseguir potència osmòtica o energia blava.

L'Energia no Renovable o Energia Exhaurible

És aquella font d'energia que una vegada exhaurida no es podrà o serà molt costós i difícil tornar a ser aconseguida. Fa referència a l'escala de vida humana, ja que processos com l'acumulació de carboni han tardat fins cinc-cents milions d'anys. Es basa en general en el consum de combustibles, motiu pel qual de vegades s'esmenta com a combustibles exhauribles, energia a partir de combustibles o fins i tot senzillament combustibles, encara que pròpiament parlant els combustibles en un futur proper poden consistir en matèria primera considerada renovable, com per exemple l'hidrogen.

Tipus d'energies no renovables

Combustibles fòssils

Els combustibles fòssils es poden utilitzar en forma sòlida (carbó), líquida (petroli) o gasosa (gas natural). Són acumulacions de restes d'éssers vius que van viure fa milions d'anys i es van fossilitzar formant carbó o hidrocarburs. En el cas del carbó es tracta de boscos de zones pantanoses, i en el cas del petroli i el gas natural de grans masses de plàncton marí acumulades en el fons del mar. En tots els casos la matèria orgànica es va descompondre parcialment amb manca d'oxigen (descomposició anaeròbia) i sota l'acció de l'alta temperatura i pressió i de determinats bacteris de manera que van quedar molècules emmagatzemades amb enllaços d'alta energia.
L'energia més utilitzada al món és l'energia fòssil. Si es considera tot el que està en joc, és de summa importància mesurar amb exactitud les reserves de combustibles fòssils del planeta. Es distingeixen les "reserves identificades" encara que no estiguin explotades, i les "reserves probables", que es podrien descobrir amb les tecnologies futures. Segons els càlculs, el planeta pot subministrar energia durant 40 anys més (si només s'utilitza el petroli) i més de 200 (si es continua utilitzant el carbó).

Combustibles nuclears

El nucli atòmic d'elements pesants, com l'urani, pot ser desintegrat (fissió nuclear) i alliberar energia radiant i cinètica. Les centrals termonuclears aprofiten aquesta energia nuclear per produir electricitat mitjançant turbines de vapor d'aigua. La calor s'obté en trencar els àtoms de minerals radioactius en reaccions en cadena exotèrmiques que es produeixen en l'interior d'un reactor nuclear.
Una conseqüència de l'activitat de producció d'aquest tipus d'energia són els residus nuclears, que poden tardar centenars de milers d'anys a desaparèixer i tarden molt temps a perdre la radioactivitat. L'avantatge inicial de l'energia nuclear front a la de combustibles fòssils era que semblava una energia neta, ja que no emet diòxid de carboni a l'atmosfera. També que, sent una alternativa a aquests, ha permès que aquests durin una mica més de temps i que resulta interessant per als països que no tenen pous de petroli ni gas natural però sí que tenen mines d'urani. Segons les diferents estimacions, queda urani extraïble per entre poc menys de quaranta anys i poc menys d'un segle.

Agrocombustibles

L'agromassa i els agrocombustibles són combustibles que es cremen per a obtenir energia en motors o en centrals tèrmiques, de vegades barrejats amb combustibles fòssils, però que procedeixen de vegetals (fusta, blat, etc.) conreats extensivament o de productes de ramaderia, que posteriorment han de ser tractats industrialment. Es consideren no sostenibles i no renovables a escala humana. Pot semblar que si una planta es pot conrear i pot créixer, és a dir que la podem produir, al contrari que l'urani o el carbó, hauria de ser renovable, però no ho és perque creix massa lentament comparat amb la velocitat amb la que els gastem i perque no hi ha prou espai a la Terra com per a conrear-lo. Caldria la superfície sencera d'uns quants planetes Terra només pels conreus d'agromassa necessaris per substituir l'energia obtinguda actualment pels combustibles fòssils.

Avantatges i Inconvenients

Energies renovables

Energies no renovables

Exercicis

1-      Creus que l’etanol produit a partir de la canya de sucre i el blat de moro és un recurs energetic renovable? Justifica-ho.

Sí. Perquè l’etanol és la revolució de l’energia neta, generadora de treball i capaç de preservar les selves, generalment no contamina gens.

2-      Alguns experts creuen que l’or verd pot propiciar l’existència de grans extensions de terres devastades pel monocultiu intensiu, fet que pot arribar a provocar problemas alimentaris. Discuteix aquesta opinió.

No crec que el terreny sigui cap problema, perquè hi han molts terrenys abandonats i no crec que afecti al terreny de monocultiu intensiu alimentari, perquè a més es pot plantar l’or verd lluny dels aliments.